El juez ha imputado al expresidente José Luís Rodríguez Zapatero por tráfico de influencias y falsedad documental en relación con el rescate de la aerolínea Plus Ultra. El auto lo sitúa como líder de una presunta trama internacional y lo acusa de blanqueo de capitales gracias a sus “contactos institucionales y empresariales”. El magistrado establece el centro de la red en el despacho del expresidente en la calle de Ferraz de Madrid y señala su “intervención directa” en “operaciones internacionales de alto valor económico” relativas a productos petrolíferos, oro, acciones o divisas.
(El País, 19 de maig de 2026)
La imputació de l’expresident Zapatero no és un fet aïllat ni una suposada victòria de l’estat de dret contra la delinqüència organitzada, sinó una peça més en la duríssima ofensiva de l’estat (profund) espanyol contra el PSOE. No es tracta tant de trobar coses lletjes en el Zapatero (de fet, si ens posem a buscar, trobarem coses lletges en el 99.99% de la població), sino de destruir el PSOE.
Recuperem un escrit anterior d’aquest blog que deia: El PSOE és un partit com els altres: en ell hi ha gent bona i gent dolenta, idealistes i arribistes, ètics i corruptes, respectuosos i agressors. Ara bé, sembla que és l’únic partit del món mundial on només hi ha gent dolenta i arribistes i corruptes i agressors. Perquè el PSOE ha rebut i està rebent una duríssima ofensiva policial i judicial, política i mediàtica “por tierra, mar y aire”. Contra la dona del president del govern, contra el germà del president del govern, contra el Fiscal General de l’Estat, contra un secretari del partit culpable només d’haver parlat amb Puigdemont, contra tots i cada un dels possibles sospitosos de corrupció i assetjament, i un llarguíssim etcètera negatiu (sembla que tots els corruptes, assetjadors, i etcèteres negatius d’Espanya estiguin a dins del PSOE, i que a fora la societat sigui una beatífica arcàdia feliç plena de persones idealistes, ètiques i respectuoses).
Ara l’ofensiva s’adreça contra un expresident del Govern d’Espanya, curiosament un home que mantenia contactes amb “los que quieren destruir España” (Molt significativament ningú es fica amb l’altre expresident exsocialista: Felipe González no fa por, de fet mai no ha fet por).
Tres raons d’aquesta intensa ofensiva
1.- Montesquieu: el pitjor enemic del PSOE és l’estat espanyol
L’ofensiva contra el PSOE és un indicador de la gran falsedat de la teoria dels tres poders de Montesquieu, perquè a cap estat no hi ha tres poders angelicalment independents, sinó tres departaments de la mateixa organització: el que marca les regles del joc (legislatiu), el que les posa en marxa (executiu), i el que vetlla per que ningú se’n surti (el judicial): no són tres poders independents sinó tres departaments del mateix poder.
Per tant, quan algun dels tres intenta ser autònom i amb aquest intent posa en risc alguna cosa grossa, l’estat reacciona por “tierra, mar, y aire”: legislatiu i judicial (sobre tot judicial), alts i no tan alts funcionaris, terminals mediàtiques, altres presidents del govern, la sempre benintencionada i caritativa conferencia episcopal, passen a l’atac contra l’atreviment de l’executiu. I l’atac no és només polític, sinó judicial, institucional, mediàtic, i personal. I com que la reacció és por “tierra, mar, y aire” arriba també a la destrucció personal.
En el cas espanyol això s’acompleix fil per randa: l’executiu en mans del PSOE ha intentat una gestió independent i això ha fet que tota la resta de l’estat espanyol s’hagi convertit en el seu el pitjor enemic .
I aquesta gestió independent del govern PSOE té dos eixos: una política més o menys d’esquerra (o si més no socialdemòcrata) amb un cert respecte a la diversitat d’Espanya, i una política de dignitat nacional en l’esfera internacional
Aquesta anàlisi no exclou ni justifica el doble pecat original del PSOE: la ingenuïtat socialdemòcrata de pensar que un estat capitalista es pot reformar (ai las!), i la permissivitat amb la corrupció pròpia (començant pel iniciàtic cas del germà del vicepresident de l’expresident exsocialista Felipe González).
2.- Una política una mica d’esquerres en un país cada cop més de dretes
Espanya (i Europa i Occident) som cada cop més conservadors, per tant, quan anem a votar votem a la dreta. Aquestes és una dada sistèmica. L’espai polític de l’esquerra es redueix sense parar, i el PSOE segueix essent un partit més aviat d’esquerres. Per tant, la voluntat política del govern del PSOE xoca amb la creixent dretanització de la societat i dona més arguments a l’ofensiva de l’estat contra el PSOE.
D’altra banda, Espanya és molt centralista (i més encara després del procés català). El centralisme i la por a les perifèries és un clar indicador de debilitat tant en la construcció històrica d’Espanya com en l’articulació política de la societat (vam construir 17 autonomies per la por als dos -o tres- nacionalismes perifèrics).
La conclusió és obvia. Espanya es una construcció dèbil i conservadora. La classe dominant espanyola és dèbil i conservadora. El seu estat és dèbil i conservador. L’estat és propietat dels conservadors de la dreta, i quan l’esquerra s’atreveix a «usurpar-lo» s’accentua el seu caràcter dèbil i per tant violent i agressiu.
3.- i la venjança dels EUA?
Darrerament el govern espanyol ha assumit una política de dignitat nacional en l’esfera internacional , i s’ha significat activament en la seva crítica a les agressions dels EUA i d’Israel. I el president dels EUA ja ha començar a amenaçar Espanya amb les penes eternes de l ‘infern.
Bé, doncs, els immensos tentacles geoestratègics dels poders nordamericà i israelià poden haver-se posat en funcionament per començar una implacable operació de venjança contra l’atreviment del govern espanyol:
Per exemple, i aprofitant que el Pisuerga passa per Washington o Tel Aviv, vegem, oh casualitat!, aquesta notícia apareguda a la premsa arran del cas Zapatero:
Estados Unidos entregó datos del móvil del exdueño de Plus Ultra a la Justicia espanyola: El auto del juez de la Audiencia Nacional José Luis Calama revela que la agencia estadounidense Homeland Security Investigations trasladó a la Justicia española información extraída del teléfono móvil del venezolano Rodolfo Reyes Rojas, exdueño de Plus Ultra. La HSI, organismo oficial de Estados Unidos especializado en investigaciones complejas sobre organizaciones criminales transnacionales, remitió los datos obtenidos del volcado del dispositivo a la Brigada Central de Investigación de Blanqueo de Capitales y Anticorrupción de la Policía Nacional.
(La Vanguardia 19 de maig de 2026)
Deixa un comentari