Aclaparadora i estratosfèrica demostració de força militar tàctica, que no estratègica, dels Estats Units (EUA) a Veneçuela: bloqueig marítim, bloqueig aeri, destruccions selectives, segrest del President del país, etc.
Control de petroli i paquet ben marcat de cara als veïns geogràfics: Colòmbia i Mèxic per no parlar de Cuba i Nicaragua.
¿Des de quan això és una debilitat?, des de sempre. Per tres raons, com a mínim:
Primera raó.- l’opció per un mon multipolar (cfr. sobre el mon mundial, homenatge a Jesús Matamala https://normalsidiferents.com/2025/12/22/sobre-el-mon-mundial-homenatge-a-jesus-matamala-bacardit/).
El reconeixement de la multipolaritat és un indicador del declivi d’un únic imperi mundial. Es un reconeixement de debilitat imperial. Els EUA ja no són ni poden ser l’única potència mundial.
Això comporta el reconeixement de que cada potència mundial te les seves àrees d’influència i seguretat (sobre tot de seguretat). I Veneçuela és àrea de seguretat dels EUA, com Ucraïna és àrea de seguretat de la federació de Rússia. Per tant, la necessitat de controlar Veneçuela i el seu petroli és indicador de debilitat mono-imperial.
Segona raó.- la violència sempre és la resposta del dèbil. Paradoxal però no contradictori: els humans sabem des de que el món és mon que quan estem bé no agredim perquè no ens cal; de manera que quan agredim és perquè estem malament.
Un imperi dèbil és un imperi agressiu i l’ús de la violència en les relacions internacionals és indicador de declivi imperial. Entre el centre imperial i les seves perifèries ja no hi ha convenciment sinó coerció, no diplomàcia sinó exèrcit. S’ha acabat l’hegemonia del poder suau i cal recórrer a la dominació per la força. (Homenatge a John Mearsheimer: “Lejos del espectáculo militar y la narrativa oficial, este tipo de acciones no reflejan confianza ni dominio, sino ansiedad estratégica frente al ascenso de China y la erosión de la hegemonía estadounidense. Cuando una superpotencia recurre a la fuerza directa contra un Estado debilitado, el mensaje que envía al mundo no es poder, sino urgència” https://www.youtube.com/watch?v=1kFkdRpCU0U).
Tercera raó.- EUA versus Xina, la trampa de Tucídides i la debilitat imperial.
La trampa de Tucídides és una situació històrica que veu una potència dominant entrar en guerra amb una potència emergent, empesa per la por que desperta en la primera l’aparició de la segona. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Trampa_de_Tuc%C3%ADdides)
La necessitat de frenar el creixement de la Xina és símptoma de debilitat, i el resultat d’aquesta debilitat és la guerra (de moment només comercial) dels EUA contra la Xina. Un exemple és la necessitat de controlar el petroli veneçolà, del qual Xina n’era un dels més grans importadors. I les guerres… sabem om es comencen però no sabem com s’acaben!.
Total, que aquesta demostració apostoflant de força militar amaga una debilitat imperial. Sabem com ha començat però no sabem com acabarà. Ai las!.
Per tant, el millor que podem fer és concloure amb aquella sàvia recomanació de Raimon:
No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons.
Deixa un comentari