Per què votem a la dreta?

Votem a la dreta perquè som conservadors.

És a dir, els europeus anem votant cada cop més a la dreta perquè els europeus estem essent cada cop més conservadors.

I també anem votant cada cop més a la dreta perquè com que som conservadors volem seguretats (totes les seguretats possibles) .

Conservadorisme, seguretat, i vots a la dreta:

els europeus som així  per l’acció combinada de les quatre estructures de la societat:

1. demogràficament Europa ha envellit i això ens fa més conservadors (l’associació entre envelliment, conservadorisme i demanda de seguretat és clara),

2. l’economia és de consum i de benestar, que volem conservar i assegurar. Sabem que això està deteriorant el medi (tanmateix, diem que el volem conservar mentre puguem seguir sostenint el consum i el benestar).

3. políticament ens hem dotat d’uns estats als que exigim que ens donin tots els serveis i seguretats possibles.  I com que ho volem conservar, si els estats no hi arriben ens tornem populistes i privatitzem, que sempre sembla més segur.

4. i la cultura es hedonista (i ull, que l’hedonisme es molt conservador perquè necessita una estructura social molt estable i segura).

A més a més, la desaparició de la classe obrera ha deixat a tota la societat i en particular a l’esquerra sense subjecte històric i per tant sense projecte social i polític.

Com que els europeus són cada cop més conservadors volen seguretats (totes les seguretats possibles). No hi ha volta de fulla.. De manera que “rebus sic stantibus”, posats a votar quan van a votar, voten als que més se’ls acosten, i aquests són els partits de dretes: a Europa les dretes porten molt de temps guanyant eleccions.

Conservadorisme, seguretat, crisi, i vots més a la dreta:

Ara bé, darrerament Europa està vivint una conjuntura delicada travessada per quatre crisis (una per estructura):

1. demogràficament l’envelliment ja fa temps que es combina amb uns fluxos migratoris que estan desbordant la piràmide poblacional i els sistemes d’ajut social, per tant fan por i generen rebuig. Conservadorisme i demanda de seguretat son factors de la por i el rebuig als immigrants.

2. econòmicament ai las! sembla que el model de consum incessant s’està esgotant i no som competitius i estem essent econòmicament irrellevants i ens estem arruïnant i l’energia va caríssima. I per acabar-ho d’empastifar ens hem equivocat d’aliat posant-nos en braços dels nordamericans (que no tenen aliats sinó només interessos)

3. políticament ni els partits de dretes -ves per on- ni els d’esquerres ens donen les seguretats promeses, i a més a més son corruptes, i a més a més son lentíssims, i a més a més són una casta allunyada de la gent, i a més a més tenen data de caducitat: el sistema polític creat després de la 2GM fa aigües per tot arreu

4. i per tant la nostra cultura -el nostre estil de vida- es va crispant perquè l’hedonisme que pretenem es troba amb les dificultats estructurals acabades d’esmentar, i tenim por, i ens anem enfadant, i fugim de la realitat (sexe, drogues i rocanrol, “panem et circenses”), i comencem a somniar en un mon idealitzat definit pel retorn de la comunitat (encara que no ho sapiguem)

Es el moment de la dreta-dreta 

(o si voleu, de la dreta-extrema) que promet el retorn de la seguretats:

1. farem fora als immigrants que ens venen a emprenyar i ens treuen ajuts socials i ens fan fora dels nostres serveis i venen a robar i agredir i ens fan por i ens molesten. Estarem més segurs.

2. recuperarem la riquesa i el consum econòmics -i com que farem fora als immigrants hi haurà feina per a tothom-. Recuperarem l’energia barata canviat els nostres aliats. Estarem més segurs.

3. tindrem uns estats forts que tornaran a posar ordre i recuperarem la tan enyorada seguretat que hem anat perdent. En fi, l’estat tornarà ser Leviathan com déu mana, per fi, ja era hora!. Estarem més segurs.

4. i el nostre estil de vida podrà tornar al dolç conservadorisme de l’hedonisme que ens mereixem. Tindrem menys por i podrem seguir fugint de la realitat. Estarem més segurs.

La dreta-dreta o dreta-extrema connecta perfectament amb aquesta conjuntura, i amb el que vol un percentatge creixent d’europeus, i amb les pors d’un percentatge creixent d’europeus, i per això la vota un percentatge creixent d’europeus. Perquè si el que es vol es precisament això: seguretats, la dreta-dreta les promet:

·         Déu (seguretats absolutes),

·         patria (Leviathan fes fora als immigrants i dona’ns seguretat, carai!),

·         i família (la comunitat, la quintaessència de les seguretats).

No entendre això és no entendre la nostra societat. No entendre això és fer l’estruç i amagar el cap sota l’ala. En fi, no entendre això és deixar via lliura a la dreta-dreta i condemnar-nos al fracàs social i polític. Per posar un exemple clar: seguir utilitzant el fantasma del feixisme és un clar indicador de la nostra impotència analítica i sociopolítica perquè la dreta-dreta contemporània no és feixista “ni por asomo”.... Es a dir, seguint amb la vella dita xinesa, estem mirant el dit i no la lluna.

El panorama és aquest, negant-lo no l’arreglarem. Tanmateix hi podem posar un punt d’humor amb Raimon:

 No et donaré ni el més petit consol,

et volaran un dia qualsevol.

Però entretant evita alguns transtorns,

posant-te ben cordats els pantalons.