top of page

Alcalde de La Línea de la Concepción: "A lo mejor la solución es legalizar el hachís"

Actualizado: 8 oct



Doncs, clar que sí, evident, obvi, claríssim, inqüestionable, irrebatible, certíssim!!!: .


La millor manera de lluitar contra el narcotràfic és legalitzar-lo

 

 Anem-ho a veure:

 

A totes les societats del món mundial i des de sempre, el recurs a la droga és un sistema per obtenir benestar és a dir salut. L’us de la droga ha estat i  és un comportament normal a totes les societats des de que el món és món i part de l’estranger.

Tal com deia  Jervis: "en la cultura occidental contemporánea tienen difusión prácticamente universal cuatro tipos de drogas, hasta tal punto que la intoxicación crónica de dichas sustancias tiene carácter de epidemia: el alcohol, los psicofármacos, el tabaco y las bebidas que contienen cafeina. Es difícil imaginar qué es lo que sucedería en una gran ciudad de Occidente si un día desaparecieran de pronto esos cuatro tipos de drogas: probablemente la estructura social entera se tambalearía" 

 

 

Ara bé, hi ha dos casos en els que el recurs a la droga no aporta salut ni benestar

  • quan hom hi té una relació excessiva hi ha addicció i  dependència.

  • No totes les drogues són de lliure disponibilitat en el mercat: n’hi ha d’il.legals.

 

Parlem només de  la il.legalitat:

 

Hi ha drogues legals -per exemple les quatre abans esmentades per Jervis- i drogues il.legals (també se les anomena drogues institucionalitzades i no institucionalitzades):

les primeres

  • estan integrades en la cultura,

  • tenen un mercat legal,

  • estan ± recolzades i reconegudes socialment (publicitat, sponsorització de manifestacions de tipus cultural o esportiu),

  • no fan por i  no se les sòl anomenar "drogues".

les segones

  • no pertanyen a la cultura de pertinença,

  • no tenen un mercat legal,

  • no estan recolzades i reconegudes socialment,

  • fan por i se les anomena "drogues"...

La distinció entre legals i il.legals no depèn de la  perillositat perquè hi ha drogues legals tant o més perilloses (i addictives) que les il.legals.

 

Independentment dels problemes de dependència (que es poden donar amb les drogues legals i les il·legals), la relació  amb la droga il·legal pateix un efecte pervers, que és  la criminalització.

Una altra cosa seria la discussió sobre la funcionalitat de tenir drogues il.legals i droggaadictes depreciats/desviats/criminalitzats:

  • gràcies a elles/ells existeixen els empresaris morals   

  • assenyalen els límits que no es  poden traspassar, i serveixen de cohesió als normals

  • mobilitzen poderosos sentiments col.lectius... i

  • poden fer dels seus consumidors caps d’esquella (caps de turc) de tots els mals del món (cosa sempre molt útil)

 

 

 

Societat i droga, causes i efectes:

 

causes:

Hi ha diverses explicacions de la necessitat de la droga, per exemple les següents:

  • La societat es desigual i les relacions socials generen constantment conflictes i contradiccions. El recurs a les drogues és una de les maneres d’afrontar-ho.

  • la permanent tensió entre "seny" i "rauxa" (entre raó i emoció) sobre tot a les nostres societats occidentals.

 

Veient-ho amb més detall només pel que fa a les dues primeres estructures que són les més potents (població i economia)

 

tensions demogràfiques:

  • Increment de la població: més gent per a recursos escassos, i més interessos contraposats que generen tensions i més probabilitat d'ús de droga (legal i il·legal)

  • Més esperança de vida: creixement dels grups d'edat i socialització transversal. Una cultura juvenil hermètica es relaciona amb la droga (legal i il·legal) de dues maneres: o droga exploració (confrontació amb el món) o droga explosió (desinhibició, hedonisme)

  • Més vells: conservadorisme i medicalització o (creixent ús de la droga legal que pot arribar a la dependència)

  • Migracions i exclusió: alta probabilitat de "trapicheo" per poder sobreviure (per exemple comerciant o consumint drogues)  

Tensions econòmiques:

  • Un sistema econòmic de lliure competència és estructuralment anòmic  per la lògica del guany i la tensió entre objectius i mitjans:  ús massiu de la droga legal i ús de les drogues  il·legals de rendiment i estatus

  • Un sistema econòmic de lliure competència és factor de desigualtat/exclusió:  ús massiu de la droga il·legal (tràfic i consum) i consum de la legal

  • Un sistema econòmic de lliure competència és factor d'anomia individual: ús massiu de la droga legal i il·legal (el “soma” de Huxley al món feliç)

  • lògica del guany i economia de consum: nous mercats terciaritzats: el gran negoci del narcotràfic: ¡¡el gran negoci del narcotràfic!!:  ampliacions dels mercats i noves drogues


No cal fer esment de les tensions polítiques  ni de les tensions culturals (estil de vida), efecte dels canvis demogràfics, econòmics i polítics


efectes

personals i familiars

  • dependència, cronicitat, mort...

  • problemes de salut, laborals i econòmics, i marginadors (estigmatitzadors, desorganitzadors vitals)

  • cost familiar afectiu i sentimental (ruptures familiars, problemes amb els fills i dels fills);

  • cost econòmic familiar

  • participació familiar a l'estigma , possible desorganització familiar:


"L’accentuacio per la il.legalitat": un doble efecte juridic i econòmic

el jurídic: el seu comerç està penalment castigat i per tant perseguit (eventualment àdhuc el consum)

l'econòmic: el desgavell del mercat. La manca d’adequada correspondència entre oferta i demanda encareix els preus,

  • enriquint assombrosament l'oferta: l'oferta macro és el narcotràfic -delinqüència no convencional- i l'oferta micro és el petit traficant -delinqüència convencional-

  • arruinant assombrosament la demanda i incrementant les probabilitats de que el consumidor hagi  de delinquir para aconseguir el diner que necessita per al seu consum.


"L’accentuacio per la il.legalitat", doncs


Genera una enorme riquesa negra o submergida, irracionalitzant el mercat i inflant els preus:

I a més, impossibilita el control de qualitat del producte (adulteració i sobredosis), incrementant així els costos sanitaris i epidemiològics

 

 L’ especificitat de les drogues il·legals radica, doncs, fonamentalment en el seu mercat

al ser il·legal és clandestí

al ser clandestí és irregular  

al ser irregular, no és racional (oferta i demanda no s’ajusten mútuament, el bé objecte del negoci és molt escàs, per tant molt car, i no té mai garantia de qualitat)

al no ser racional y els preus artificialment cars, l’oferta s’enriqueix delictivament i la demanda s’arruïna.

Finalment, un mercat irregular on no hi ha cap garantia ni control de qualitat és una agressió contra els drets dels consumidors

 

En síntesi:

1.- l'oferta (macro i micro) s'escapa de la fiscalitat dels estats I s'enriqueix en poder encarir els preus (i adulterar el producte).

2.- la demanda veu com s'incrementen les probabilitats que hagi de delinquir per al seu consum, i risca la seva salut per l'adulteració.

3.- política sanitària: les maneres de conseguir i usar les drogues s’han convertit en un problema de salut més gran que les pròpies drogues (adulteració: no se sap ben bé què es pren i sovint  els adulterants són pitjors que les pròpies drogues)

4- finalment, last but not least, atemoriment social (és la pesta del segle XXI), criminalització i delinqüència.

 

 

Present i futur

 

el present és de derrota:

El present és de derrota!: els estats estan sent derrotats pel narcotràfic.

Per tant, els estats gasten recursos humans i materials en una lluita que no poden guanyar (perquè el mercat del narcotràfic i la seva demanda són més potents que els estats).

I això passa només perquè s'han definit com a il·legals uns productes que no són més perillosos que altres que són legals.....

..... ¿És que ningú se’n recorda de l’immens fracàs de la llei seca?

Insistim-hi: constatem la derrota dels estats i l'expliquem: el poder (no només econòmic) del narcotràfic pot amb els estats i fins i tot els domina.

No hi ha res a fer: el narcotràfic sempre va per davant dels estats.

Combat perdut: “no comencis una guerra que no pots guanyar” Sun Tsu (si non é vero é bene trobato).

A la vista d'això:


Futur: com que la droga seguirà augmentant

Les tensions socials continuaran incrementant la necessitat del recurs a la droga (legal i il·legal)

  • Demogràficament: major població, distància entre generacions, migracions, urbanització : més conflictes i més previsibilitat del recurs a la droga

  • Econòmicament: lliure competència i economia anòmica, increment de la desigualtat i risc als mercats de treball, increment del consum: major probabilitat del recurs a drogues.

  • També econòmicament: probabilitat de descontrol: relació del narcotràfic amb altres activitats delictives al marge dels estats (ex. terrorisme, blanqueig de capital, corrupció, etc. )

  • Culturalment: l'hedonisme contemporani necessita la droga.


és necessària  la descriminalització i despenalització de totes les drogues


(És necessària  la descriminalització i despenalització de totes les drogues):

per raons econòmiques: la  racionalització de l'activitat econòmica ajustaria oferta i demanda,

per raons polítiques Els estats necessitaran molts diners després de les crisis d'aquests darrers anys (pandèmia i conflictes bèl.lics): la legalització suposa guanyar impostos (essent una mica demagògics: la d'hospitals i caps i metges i infermes i zeladors que es podrien pagar amb aquests impostos!!!)

Per raons de política de salut pública: la legalització suposa la racionalització de la producció (controls de qualiatat i desaparició de l'adulteració) i la reducció d'un factor de sobremortalitat específica (les sobredosis).


¿ho arribarem a veure això?


 Perquè només cal recordar la terrible història que cantava Victor Manuel a “la Madre”

Con la prudencia que da la locurabuscó los datos, aclaró sus dudascon un último esfuerzo le compró la más puray al mirarle a los ojos se le borró entre brumasél creyó que soñaba en el fugaz instanteen que acabó su tiempo abrazado a la madre




0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Amèrica, el Nord i el Sud: alguna hipòtesi

Parlant d’Amèrica, acostumem a contraposar el Nord estable i ric amb el Sud inestable i pobre.  De fet un famós i enganyós  text compara...

Comments


bottom of page